La creu de terme

Publicat al bloc de Ferran Falcó

A persones a qui tinc confiança, amistat, o que considero que són gent capaç de crear opinió, els deixo anar "idees" perquè me'n donin la seva. Diguem que, d'alguna manera, procuro tenir un test qualitatiu de temes que se m'acuden, que són presents a l'agenda política, que em preocupen, o que m'il·lusionaria tirar endavant.
Aquest és el cas, darrerament, del projecte de la Illa Central, o de Can Fradera.
Vaig comentar amb, en aquest cas, una persona en la qual coincideixen les tres característiques que esmentava -la confiança, l'amistat, i la capacitat de crear opinió- i que no és altra que l'Andreu Mas (http://blocs.mesvilaweb.cat/andreumas), la idea de situar en aquest espai un arc tant espectacular i bonic com el que hi ha a la ciutat de Saint Louis. Se'm va acudir a tomb del per què del nom del "carrer de la Creu".
En diem així perquè, aquí, antigament, hi havia la creu de terme de Badalona. I era el senyal d'entrada, la porta de la ciutat. Com que una creu no la tornarem a posar, i hem de buscar algun element singular, atractiu, bonic i diferenciador de Badalona, que presideixi aquest gran espai, vaig pensar en alguna cosa semblant a l'arc de Saint Louis.
És només una idea que em volta pel cap, que no he comentat ni amb els meus companys de govern, ni amb ningú altre, però que com que l'Andreu -abusant ,en el bon sentit, de la confiança- l'ha posat de relleu al seu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/andreumas), em veig en la necessitat de puntualitzar.
M'agradaria saber si ho trobeu bona idea, si compliria els requisits de qualitat arquitectònica, bellesa, sobrietat que voldríem que tingués aquest espai, etc... I també, aprofitant que hi som, voldria saber com us imagineu que hauria de ser l'entorn dels carrers Santa Bàrbara, Creu i Anselm Clavé. Avui per avui, la proposta és una façana de PB+6 (dues plantes més que en l'actualitat) on l'escreix de sostre edificable seria per oficines i despatxos i comercial. Aquesta proposta no va agradar, perquè alguns crèiem, i creiem, que no només es tracta d'aconseguir plusvalúes per pagar la plaça, sinó que també hem de crear un entorn qualitativament potent. Per això, hi havia idees per augmentar-ne si calgúes el sostre, per situar-hi algun edifici alt (alt de veritat, no com el del viver, amb perdó), que pogués ser una seu corporativa (una mica com l'edifici d'agbar), etc....
En definitiva, es busquen dos objectius, primer, pagar la plaça de la Illa Central, i l'equipament que hi surt a sobre -del qual, per cert, també us convido a opinar- i, segon, crear un espai de referència al centre de la ciutat.
No vull influir en cap opinió -de moment- però m'agradaria dir-vos que:
1. La successió d'idees edifici alt=atemptat al paisatge, no és certa. No ho és si es fan edificis emblemàtics i bonics. I no ho és si ho comparem amb fronts edificatoris tipus els dels habitatges que s'han fet, per exemple, a Sant Adrià, i que es poden veure des de l'autopista. Allò, em sembla a mi, sí que és fer un lleig al paisatge, ocupar territori, i deixar una petjada urbanística discutible.
2. L'equipament que hi ha de sortir, no hauria de convertir-se en un problema. Vull dir, ha de ser alguna cosa que necessitem realment, que es pugui mantenir després, etc...L'alcaldessa de Badalona, en campanya, hi va proposar un Auditori, i la idea és bona...sempre i quan tinguem clar que després el podrem mantenir...
Si anem per aquí, i de fet hem donat per mort el projecte de l'anterior govern, d'instal·lar a La Salut la "Ciutat de la Música", potser podem parlar d'un equipament "estrella" que sumi l'auditori, el conservatori actual, la seu de l'associació de músics professionals...és a dir, el que a La Salut no serà, que al Centre podria generar una oferta cultural d'abast metropolità. Si no hi fem això, hi podríem fer altres equipaments que també necessitem, en l'àmbit de la salut.....i us convido, en tot cas, a pensar-hi.
3. L'entorn edificatori ha de ser ambiciós, potent, i no limitat en el sentit de simplement "poder pagar la factura" de la futura Plaça. Si hi veiem una oportunitat de transformació, ens hi hem d'abocar. I per això caldria convocar un concurs de despatxos d'arquitectura que fessin una proposta.
Com que suposo que al setembre reprendrem aquest tema, us deixo els meuspensaments apriorístics aquí.