Propostes per a l'illa Central

Us adjunto el post que Jordi Albaladejo ha penjat al seu bloc sobre l'illa de Can Fradera.

Les dues darreres entrades del blocaire badaloní Andreu Mas sobre la transformació urbanística a l'Illa Central de Badalona: Idees per a l'Illa Fradera i Més anotacions sobre l'Illa Fradera; situen molt bé el moment de canvis en la nostra ciutat, sobretot amb l'aparició, després dels darrers edificis enderrocats, d'un nou espai central de referència, i la necessitat de generar opinió i una pluja d'idees des de la societat civil.
M'incorporo a les primeres propostes que ja han anat sorgint i faig algunes consideracions sobre el projecte de l'Illa Central, nom que utilitzo perquè encara no s'ha definit cap nom sobre aquest nou nat espai de la ciutat. Tanmateix els nous equilibris del govern municipal possibiliten la revisió del projecte.
Des de la meva òptica, la plaça hauria de comptar amb un gran espai lliure com a punt de trobada i per a realitzar-hi activitats. Podria dissenyar-se una creu de boulevards flanquejats per espai verd per travessar la plaça, accedir a l'espai intermodal de comunicacions (Metro, autobús) i a l'equipament públic previst.
La plaça pot ser un indret indicat on instal·lar un monument a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista (demanda que va explicitar-se en el Ple Municipal de novembre del 2003). Respecte l'antiga creu de terme que existia i que va donar nom al carrer de la Creu, pot servir per inspirar arquitectònicament, com a concepte de punt d'entrada a la ciutat, un monument de referència, sense que això signifiqui atapeir l'espai amb una gegantina "andròmina". A diferència de Mataró o altres ciutats, la nova plaça es trobarà al bell mig de la ciutat i entre edificis.
Sobre el nom de la plaça - que integra visualment en el nou espai, l'antiga plaça alcalde Xifré -, sóc dels que proposo el nom d'alcalde Xifré (alcalde assassinat pels franquistes), com a reconeixement i element simbòlic dels valors de la democràcia.
Respecte als edificis nous del voltant, l'administració hi ha d'intervenir-hi en diferent àmbits. D'una banda, assegurant una bona imatge arquitectònica i el cost de l'operació, que ha de permetre sufragar la urbanització de la plaça. Però també ha de contemplar altres dos aspectes: garantir el comerç de proximitat als baixos i el màxim d'habitatge protegit. Així, cal assegurar que les plantes baixes aplegaran activitat comercial, convertint-se els trams dels carrers circumdants (de la Creu, Anselm Clavé, Riera Sant Joan i Av. Martí Pujol) en una zona comercial de proximitat, i que no seran monopolitzades per comerços "freds" (entitats bancàries, oficines...) que deixarien sense vida la zona a les tardes i els caps de setmana. D'altra banda, també cal preveure habitatge protegit i aconseguir el màxim per sobre del mínim que marca la llei.
Respecte l'alçada i el possible efecte pantalla, inclús d'un edifici singular on concentrar edificació, cal avaluar tècnicament els efectes de solejament que puguin fer les noves edificacions. Tanmateix, els drets edificatoris anteriors a la modificació de PGM ja eren de planta baixa + 4 i ara passaran a ser de planta baixa + 6.
Fins aquí deixo escrites algunes de les meves aportacions per al debat que tant de bo sigui força potent arreu de la ciutat.